divendres, 12 de setembre de 2014

Anàlisi del desastre: de Orenga, Reyes, Claver, Rudy, els Gasol… i la gestió en França, Brasil o Sèrbia

Autor: Javier Maestro en encestando.es

L'endemà d'una derrota inesperada i dolorosa sempre és dur i els anàlisis es fan complicats. Encara està recent el cadàver i és difícil analitzar en fred tot l'esdevingut. Per pur respecte, cal deixar passar xorrades com que es diga que els quasi quatre dies de descans li van venir malament a Espanya posat que van ser els mateixos que altres seleccions i sí van vindre bé per a recuperar al tocat Pau Gasol. Sí van servir per a donar unes 30 hores lliures als jugadors, que van aprofitar per a descansar el diumenge i dilluns de matí. Dir que es podien haver emprat per a preparar el partit contra França… Bé, s'havia jugat contra ells quatre dies abans i conèixer-se, es coneixen de sobres. Aquests dies lliures en ple torneig els donen totes les seleccions. Sí ha sigut un factor distorsionat en la preparació del xoc contra els gals el naixement de la filla de Marc Gasol. Mala sort entre cometes. Feliç esdeveniment que, lògicament, va trastocar emocionalment al jugador més sòlid del grup i el millor en defensa en la pintura. Va viatjar, va tornar ràpid i sense dormir molt, va voler jugar, les cames no li funcionaven, el cap no estava centrat i Orenga va cometre l'error brutal d'insistir amb la seua presència en pista…

… però és que quan va ficar a Ibaka, l'hispano-congoleny va estar fatal igualment. Així que Orenga va cometre una doble equivocació al no donar ni un minut a Felipe Reyes, especialista en rebot en el pitjor dia, potser en dècades, d'Espanya sota els taulers, àmpliament superada pels atlètics francesos.

En la gestió dels minuts, hi ha dues anotacions més a realitzar. Un és les tripletes exteriors col·locades pel seleccionador, molts minuts tot el torneig amb Calderón de dos i Llull de fals tres. Un recurs per a sorprendre alguna vegada es va convertir en un ús constant de jugadors fora dels seus llocs. Qui més ho va pagar va ser el base extremeny, que va estar mal i de mala gana tot el torneig excepte algun moment contra Sèrbia i Senegal. "Calde" és base i és on ha de jugar. S'infrautilitzà la seua presència.

L'altra anotació té a veure amb el poc ús d'alguns jugadors en la primera fase, la qual cosa va portar a minutades dels més curtits i amb rol principal en partits que estaven decidits en el minut 25. En comptes de donar-los descans, jugar cinc contra cinc amb ells o amb uns altres per a tenir variants i sistemes entrenats per als partits més igualats, se seguia dominant amb els actors principals, rebotejant i corrent. Un joc que França no va deixar fer a Espanya en el dia fatídic i en aqueixa trobada, ni Orenga va trobar solucions ni els jugadors les van aportar.

Que al seleccionador li vinga gran el càrrec, més per inexperiència que per coneixements, que els té donat que ha sigut jugador d'elit i entrenador en categories inferiors molts estius, no ha d'ocultar que tan culpables de la derrota com ell són els jugadors.

Ja és mala sort aqueixa petita lesió de Pau i el part de la xiqueta de de Marc perquè no entrenen amb el grup. L'inesperat és que estiguen malament els altres set jugadors. Que no fiquen de fora ni Navarro, ni Llull, ni Rudy, ni el Chacho, ni Calderón. Que tres pivots que han ficat triples aquest Mundial els fallen també va ser suïcidar-se en donar facilitats a l'estratègia francesa.

Els de Collet tenien el pla de tancar-se prop de l'anella per a obstaculitzar els moviments dels Gasol, les passades entre pivots, els espais perquè aquests postejaren. A costa, açò sí, de concedir triples. Flotaven a Ricky descaradament, hi havia ajudes dels exteriors als interiors. Deixaven llançar fins i tot a Navarro, Rudy i Llull.

En veure que no ficaven, van insistir a refugiar-se i ofegar als Gasol. L'1 d'11 en triples al descans cercenà a Espanya. Mateixos números en la segona meitat. Si hagueren entrat alguns, haurien aparegut els espais i els tiradors hagueren llançat amb més confiança. Si a açò li uneixes que Ibaka ix a la pista i es tira tres llançaments des de 6,75 en comptes de jugar prop de la zona…

És interessant veure també com Brasil, Sèrbia i França han canviat sense cap problema els rols de diferents jugadors durant el torneig. Djordjevic ha anat donant molt de protagonisme al desconegut Kalinic i en veure que el jove Bogdanovic responia, li ha anat donant minuts. El mateix Fournier a França. A Espanya, Abrines, el seu equivalent, "de miranda". I no serà que no té qualitat i fins a més experiència després de jugar playoffs i Eurolliga amb el Barcelona.

A Brasil senten sense pudor a Huertas quan no rendeix. O a Splitter i Nené, que ha fet un discret torneig. O a Barbosa. I posen a Vieira i Neto minuts extra si responen.

A tot açò cal sumar-li que Rudy, Calderón i Sergio Rodríguez han estat clarament per sota del seu teòric potencial en aquesta Copa del Món excepte algun quart o partit concret. S'esperava més de Rudy ara que ha començat el declinar de Navarro. El barcelonista tampoc ha tingut l'encert esperat. Ricky va estar bastant bé malgrat l'irregularitat de la seua punteria en atac… fins a enfonsar-se el dia clau contra França. Al no haver-hi rebot, ni robatoris, ni poder córrer, el base no va poder ajudar.

Abrines ha comptat menys del que mereixia, el mateix que Reyes. Claver una vegada més va ser un "agitatoallas". Si ja va ser incomprensible la seua convocatòria, els seus pocs minuts en amistosos, on no va donar res, va confirmar les sospites que qualsevol altre jugador sumaria més que el valencià. Aguilar, algun júnior, qualsevol altra cosa que no premiar a qui no ho mereix.

Així que només els Gasol i Ibaka van estar de notable o excel·lent, amb el jugador d'origen congoleny anant a menys en els últims partits després d'una arrencada espectacular. Pel que sembla, descontent amb no jugar més ni comptar en atac com mereixia després dels seus bons partits inicials, es va anar ofuscant i açò li ha perjudicat.

No cal veure açò com el trist final d'aquest grup de jugadors, del nucli clau. Ibaka, Ricky, Rudy, Marc i el Chacho tenen futur encara per davant però voldran descansar algun estiu, especialment els dos pivots NBA. Reyes no tornarà. Navarro, Calderón i Pau, depenent del seu cos i sensacions. Claver sembla perdut per a la causa.

Tots sabem que no hi ha un relleu de qualitat per a ells. El lustre vinent serà complicat perquè només Abrines i Hernangómez semblen en condicions de sumar-se com a estrelles a curt termini. Aguilar, Vives, Dani Díez són joves més o menys experimentats. Rabaseda està en un pou, Suárez no compta. Queda veure si Xavi Rey deixa de lesionar-se i donar pas a Pau Ribas.

Amb sis d'aquests més aqueix quintet Ibaka, Ricky, Rudy, Marc i el Chacho i Navarro en condicions, Espanya pot anar a l'Europeu del 2015 a traure plaça per als Jocs Olímpics de 2016. Si hi ha absències…

1 comentari: