dissabte, 21 de juny de 2014

La importància dels estudis en el bàsquet de formació

Ara que els estudiants que juguen al bàsquet estan tancant els seus cursos acadèmics i les temporades esportives convé recordar una realitat que molts (alguns pares i entrenadors inclòs) no sempre volen veure.
La possibilitat que un jove jugador arribe a l'elit del bàsquet és molt xicoteta. A les necessàries capacitats tècniques, tàctiques, físiques i altres qüestions que tenen a veure amb el talent s'ha d'unir la necessària sort d'estar en el lloc correcte en el moment adequat, i per descomptat a dedicar moltes hores en l'obstinació. Per diverses circumstàncies, fins i tot els qui tenen condicions i entrenen amb intensitat moltes vegades es queden en el camí.

Foto: http://deportes.elpais.com/
"Estudiantes em convenç perquè és l'opció que em permet compaginar esport i estudis (…). Fins als quatre anys o així de ser-ho, de jugar com a professional, no em vaig adonar que podia dedicar-me a allò. En realitat tot eren inconvenients per als estudis però jo feia el possible per estudiar. Tal vegada perquè pensava que en algun moment tot allò es podia acabar". Carlos Jiménez, Quadernos de Basket Nº 3. Carlos Jiménez, llegenda del bàsquet espanyol, conta que li va impulsar a fitxar per l'Estudiantes, i demostra el bon cap que ja tenia llavors quan no descure els seus estudis malgrat que el bàsquet professional cridava a les seues portes. Aquestes paraules haurien de servir d'avís per a molts xavals (i pares) que menysvaloren els estudis per una “fantasia” que la majoria de les vegades no arriba. A més, encara que el somni es complisca, la carrera esportiva d'un jugador professional té data de caducitat i, acabada, la volta a la realitat a voltes és molt dura si no es disposa de la formació educativa adequada. Per tot açò, durant les etapes de bàsquet de formació mai serà suficient l'èmfasi que pares i entrenadors hagen de posar als joves sobre la necessitat d'estudiar per a llaurar-se un futur més enllà de l'àmbit esportiu.

Tal com explicava Jiménez, quan ja s'aconsegueix cert nivell, les possibilitats de compaginar esport i estudis es compliquen per qüestió de temps i horaris. Lamentablement a Espanya no existeixen les facilitats del sistema que s'utilitza en el bàsquet d'institut i universitari nord-americà en el qual els horaris i dates estan ajustats per a poder compatibilitzar estudis i esport. 

No és l'habitual però la imaginació i el desig porten al fet que alguns pares es contagien dels somnis dels seus fills i lluny de tenir els peus en la terra encoratgen una dedicació temporal dels joves per damunt fins i tot del nivell professional ja a edats molt primerenques, descurant la necessària formació acadèmica que en aqueix cas si ha d'anar més enllà dels horaris programats de qualsevol escola si es vol aconseguir un alt nivell formatiu. Obviant que el paper principal de l'educació està i correspon a les famílies (mares i pares, principalment), els entrenadors també poden col·laborar exigint bones notes (millor seria l'aprenentatge en si, però no és aquest el lloc per a criticar el sistema educatiu) i per descomptat ressaltant els valors (esforç, companyerisme, perseverança, etc.) que acompanyen al bàsquet i que després tindran continuïtat en la vida més enllà de l'esport. Una bona opció podria ser exigir bones notes de tal manera que si no s'aprova no es juga, i fins i tot que les qualificacions foren també un barem per a tenir més opcions de fer entrenaments específics extra o de poder participar en entrenaments i partits d'equips de superior categoria. 

Però ull, una cosa és premiar al bon estudiant i una altra castigar. Mai s'ha de sancionar a cap xaval deixant-li sense entrenar, apartant-li del bàsquet, perquè amb açò s'impedeix l'aprenentatge dels valors que suposa formar part d'un equip com el compromís i la responsabilitat a part de perquè es perjudicaria a la resta de companys. Pepu Hernández ho remarca en el següent vídeo:


Publicat per Jorge "Alerotirador" en: http://ba-lon-ces-to.blogspot.com.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada