dimecres, 5 de març de 2014

Actuem segons diem en formació?

Article molt interessant escrit per Lluís Escudero al seu blog.

En moltes ocasions, cada vegada amb més freqüència, escoltem a molts entrenadors, jugadors, directius, etc., dir que cal cuidar la formació dels nostres joves jugadors i no cal anar a guanyar-ho tot per a demostrar que eres millor que el teu contrincant. Però, què vol dir ser millor? Estem realment convençuts que cal cuidar la formació dels jugadors joves? És dolenta la competició per a la formació dels nostres jugadors?

Probablement les respostes a aquestes preguntes poden ser diverses segons qui les done. Actualment sembla que hi ha una creença generalitzada que cal deixar de costat el resultadisme i passar a centrar-se únicament en la formació. És evident que la formació és importantíssima però, que entenem per formació del jugador? Potser caldria posar-se d'acord en què és, o com és la formació de la qual parlem tant.

Podem trobar per la xarxa infinitat de blogs en què es parla d'aquest tema. Tenim importants figures mediàtiques que ens parlen de la importància d'aqueixa formació per sobre de resultats d'equip o de club, la qual cosa passa és que, segons la meua opinió hauria de definir el que entenem per la formació del jugador. Ser millor que el teu oponent significa humiliar-ho amb una pressió perquè no puga traure de fons, banda, etc.? Açò és el que veiem en moltes ocasions en les pistes, sobretot de categories inferiors. El pitjor és que quan acaba el partit i la diferència ha sigut de 50, 60, 80 punts, trobes entrenadors, aficionats que se senten molt satisfets d'haver infringit tal pallissa a l'equip contrari. Segurament no s'han parat a pensar que aqueixos xics als quals han apallissat estan en període de formació i que també intenten aprendre a jugar a aquest esport. Probablement, en molts casos, aqueixos xics que ara estan rebent semblants resultats en contra estaran treballant per a arribar a l'etapa sènior amb uns coneixements del joc que els permeten entendre cada situació que es dóna en la pista. I probablement aquests “grans” jugadors que ara apallissen i conten els seus partits per victòries no arribaran, en molts casos, més enllà de cadet o júnior. En aquests casos els jugadors van cremant etapes abans d'hora posat que tot va tan ràpid que arriben a un punt en què creuen que ja ho saben tot i s'avorreixen del joc. Quants jugadors coneixem que en minibàsquet marcaven unes diferències espectaculars, per diferents motius, i després, quan són infantils resulta que ja no són capaces de fer-ho? Per a començar hem de tenir en compte que cada jugador té un ritme d'aprenentatge, cada jugador madura en moment diferent pel que hem d'adequar el nostre treball a aqueixa maduració, a aqueix ritme d'aprenentatge, ja que d'aquesta manera no perdrem al jugador per sentir-se “el malo”. Què vol dir “el malo”? El que va més lent en el seu aprenentatge? Segurament haurem escoltat a molts entrenadors, directius o pares parlar de qualsevol jugador referint-se a ell com “el malo”. Aqueixa etiqueta va a acompanyar-lo sempre i difícilment podrà anar més enllà, ja que a poc a poc ell es va a creure que és “el malo” i en conseqüència no pot competir amb la resta.

Entenent que la competició no solament és bona sinó necessària per a la formació dels nostres joves jugadors hem de pensar en com enfocar aqueixa competició des de la perspectiva de la formació. Competir va a ajudar als nostres jugadors a preparar-se per a qualsevol situació que se'ls presente també en la seua vida quotidiana pel que és important que tinguen aqueixa competició, però cal tenir en compte que parlem de jugadors molt joves. Per descomptat com a entrenadors, educadors, hem d'ocupar-nos que aqueixa competició siga positiva per a la seua formació contràriament al que ocorre actualment en molts casos.

La pregunta que crec més important
és: què entenem per formació del jugador? Potser parlem molt de formació però no aclarim el que entenem per açò. Seria una bona idea treballar per unificar criteris de treball amb els joves per a poder oferir-los una millor travessia per les etapes fins a arribar a sènior. Podria ser una bona idea crear un fòrum on s'intentara arribar a un acord en quin i com treballar en categories de formació. És possible que estiga demanant un impossible però crec que hem de plantejar-nos com estem gestionant actualment aquest tema. Com deia l'altre dia un company i gran entrenador, “veure partits de cantera ara mateix és un suplici en termes d'espectador, i d'algú que pretén vibrar veient explotar creativitat i talent.” Estic molt d'acord amb l'afirmació i entenc, des de la meua posició de formador, que hem de potenciar la creativitat perquè el jugador puga traure tot el que porta. Estem massa acostumats a tallar aqueixa creativitat del jugador emparats en la correcció. Cal corregir, sí, però també cal deixar al jugador expressar-se en la pista, i en aqueix sentit tendim a intentar imposar la nostra manera d'entendre el bàsquet per sobre de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada