dimecres, 22 d’agost de 2012

España-USA: reflexions per a entrenar la formació. Per Borja González de Mendoza



Un partit com la final olímpica admet nombroses lectures i es pot veure repetides vegades per a traure suc a cada acció. És com els bons llibres, un pot llegir-los repetides vegades i aprendre en cadascuna d'elles diferents coses.

Al meu entendre la final de Londres resumeix o ens ensenya el camí que segueix el bàsquet modern. Potser siga massa dràstic en les meues apreciacions, encara que més que compartir-les m'agradaria que serviren com una reflexió útil i aprofitable per als entrenadors de formació.


La primera conclusió és que cada vegada les posicions tenen menys valor, estan molt menys delimitades i amb açò els rols. L'important és cobrir les necessitats que reclame el joc i no conservar una estructura amb base, dues ales i dos interiors. Així USA juga sense pivots, però pot jugar interior i Espanya juga amb dos 5, però paradoxalment busca córrer.
La segona és que les dues habilitats fonamentals en el bàsquet i que fan als jugadors diferents en la tècnica són la velocitat, tant d'execució com de percepció o la explosivitat i la visualització. Aquells jugadors que són capaços d'atendre a 3 focus al mateix temps i actuar amb velocitat es converteixen automàticament en diferents. El problema és que moltes vegades les dues habilitats es barallen, perquè la velocitat del joc i les accions és cada vegada major, i per tant també ho és la dificultat per a atendre a diferents focus. Com entrenem açò? O millor dit. Ho entrenem?

La tercera és que la tàctica guanya partits amb absència de talent, però quan aquest sí existeix la tàctica no és important i si ho és l'estratègia. La final va ser un partit de jugadors, d'accions de talent i els entrenadors van dissenyar una estratègia, perquè la tàctica no generava problemes al rival. En aquest sentit pense que per a formar jugadors diferents hauríem de dedicar molt més temps al desenvolupament del talent, i no em referisc solament a la tècnica individual tradicional, sinó al treball de les dues habilitats de les quals parlàvem anteriorment.


El debat llavors radica a veure si la metodologia i els continguts del nostre treball de formació estan actualitzats o hauríem de revisar-los. Al meu entendre hem de millorar molt. Els americans ens ho han ensenyat, el talent supera a la tàctica i és per açò que han anotat més de 110 punts de mitjana amb normes FIBA atacant tots els paranys defensius que els diferents entrenadors proposaven, alguna cosa que per a nosaltres era impensable. Hem de revisar el nostre treball en formació?







Article extret de la web Teambasket

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada