dimecres, 1 de febrer de 2012

Els pares, actitud i relacions

Autor: Jose Antonio García. Psicòleg.

A l'hora de valorar l'actitud dels pares i mares dels jugadors i jugadores, hem de parar-nos un moment a pensar quins són els objectius que els entrenadors de bàsquet i minibàsquet han de plantejar-se i a partir d'aquest punt entrar a valorar si l'actitud dels pares i mares ajuda o entorpeix la labor desenvolupada per a la consecució dels esmentats objectius.

En aquest article partisc de la premissa que el nostre primer objectiu serà la diversió dels xiquets i xiquetes que formen part de l'equip. Aquest concepte és bàsic, ja que sobre ell edificarem tot el nostre treball posterior. Si el xiquet o xiqueta no es diverteix, mai aconseguirem que tinga la motivació necessària per a aportar l'esforç que necessita tot procés d'aprenentatge. Com més xicotetes/us siguen els nostres jugadors/as, major recalcament haurem de fer en l'aspecte lúdic. APRENDRE HA DE SER DIVERTIT.

Després, el nostre següent objectiu serà el de formar persones, la qual cosa en la moderna terminologia educativa es coneix com a Educació en Valors, per a, en últim lloc, ensenyar bàsquet. Una actitud no adequada (evitarem sempre que puguem el terme negatiu per les connotacions que posseeix) dels pares i mares afectarà sobretot a aqueix objectiu d'educar en valors i a la diversió que els seus fills/es trobaran en l'esport, llevant-los la motivació necessària per a aprendre a jugar.

Ara, quins són aqueixos valors que volem transmetre als jugadors/es? Bàsicament respecte. Respecte pels seus companys, respecte al seu entrenador, respecte per les regles, respecte pels àrbitres, respecte cap als rivals, respecte per l'esport, pel joc. També hem d'intentar inculcar als xiquets/es el nostre amor per l'esport, ensenyar-los a treballar en equip, la importància de la salut i un altre munt d'actituds que necessiten per a desenvolupar-se com a persones en societat i per a les quals el bàsquet és una excel·lent eina.

Passem ara a analitzar alguna de les actituds dels pares i mares que segurament us trobareu en el vostre quefer diari com a entrenadors de bàsquet i minibàsquet:

· Durant un partit el pare o/i la mare protesta la decisió dels col·legiats. El xiquet/a aprèn que a aqueixes persones se'ls pot cridar, faltar al respecte, insultar si en un moment han pres una decisió que creiem que ens perjudica, que no ens ajuda a guanyar. Llavors guanyar es converteix en l'important. Si a més el pare i/o la mare culpa als col·legiats de la derrota, el xiquet veurà que la victòria és l'important, a més d'aprendre a eludir la responsabilitat, impedint amb açò la motivació per a la millora.

SENSE ÀRBITRES NO ES POT JUGAR. SÓN UNA PART DEL JOC TAN IMPORTANT COM LA PILOTA O LA CANASTA.


· El pare i/o la mare comenten que el seu fill/a hauria d'haver jugat més. Ací el xiquet veu com es qüestiona l'autoritat de l'entrenador/a a més de la vàlua dels altres companys/es. A més de començar a pensar en si mateix com una mica millor que el col·lectiu, torna a veure que la victòria és l'important, el més important.

· El pare o/i la mare qüestionen les decisions de l'entrenador/a (tots tenim un entrenador dins que, a més és el millor) i a més ho fan sistemàticament. El xiquet/a es trobarà entre dos focs. No sabrà si fer cas al seu pare/mare o al seu entrenador/a. Faça el que faça no encertarà. Aqueixa pressió li farà perdre entusiasme, el joc ja no serà divertit, ja no aprendrà.

L'ENTRENADOR ESTÀ PREPARAT PER A EDUCAR ALS XIQUETS/ES.


· Els pares criden, insulten o molesten al contrari (no diguem res si el que fan és amenaçar). El xiquet/a no respectarà a aqueix contrari, li veurà més com un enemic que com un rival. Una vegada més l'única cosa que importa és aqueixa victòria. A qualsevol preu. Per qualsevol mitjà.

SENSE RIVALS NO ES POT JUGAR. SENSE RIVALS NO ES POT MILLORAR. RECORDEM QUE ELS JUGADORS/ES DEL NOSTRE EQUIP SÓN ELS RIVALS DELS ALTRES JUGADORS/ES.


· El pare o la mare analitzen el partit en termes “heu guanyat?” (O més greu encara “has guanyat?”, personalitzant la qüestió). Una vegada més, la victòria ho pot tot. L'esforç, la superació personal, la diversió, etc., no tenen importància. Només el resultat explica.

LA VICTÒRIA ÉS IMPORTANT. PERÒ ÉS MÉS IMPORTANT EL COM ES VA ACONSEGUIR.


· El pare o la mare fuma durant els entrenaments o els partits. Independentment que aquests siguen a l'aire lliure o en un pavelló tancat, heu d'intentar que ningú fume o bega alcohol durant el temps d'esport. Els xiquets no deuen unir aqueixes situacions. Ja que no podeu evitar l'exposició del xiquet en altres ambients a eixos exemples de conducta, almenys heu d'evitar que associen l'esport i el divertiment que aconsegueixen amb ell a conductes no saludables. A més heu de, lògicament, evitar aqueixes conductes en vosaltres mateixos. Sou un model per als jugadors/es i com tal us heu de conformar.

· El pare o la mare no atenen en els entrenaments o partits. El xiquet pot veure açò com una desídia cap als seus assumptes (igualment si els pares no assisteixen a entrenaments ni partits). Açò pot minvar la seua motivació. I ja sabem, sense motivació no hi ha esforç. Sense esforç no hi ha aprenentatge.

Supose que els que tracteu amb aquests pares en el vostre dia a dia tindreu molts més exemples d'actituds que us entorpeixen en la vostra labor d'educadors. És per açò que tindrà molta importància la vostra relació amb els pares i mares. Ha d'existir una comunicació constant i fluida. Si observeu conductes que no us agraden reuniu-se amb ells i feu-li-ho saber. Moltes vegades ni s'hauran adonat. Explicar-los a on voleu arribar i quines són les formes d'aconseguir-ho. Segur que ells poden aportar molt. No oblideu que són els que segurament millor coneixen al seu fill. Sol·licitar-los ajuda. Hi ha moltes coses que poden fer que ajudaran a la vostra labor.

Si el vostre objectiu és educar no heu d'oblidar que l'educació és un procés constant i global. El xiquet o xiqueta està en tot moment aprenent (igual que nosaltres) i és per açò que hem de ser aliats dels pares (i de tot aquell que tinga un paper actiu en l'educació dels xiquets/as) i tirar tots del carro en la mateixa adreça.

Autor: Jose Antonio García. Psicòleg.

Nota de l'editor: J. A. García és llicenciat en Psicologia, ha participat com a ponent en diferents tallers d'Educació per a la Pau tant per a adults com per a xiquets. Ha sigut i és esportista aficionat. Es considera educador abans que psicòleg.

Font de la publicació: www.jgbasket.com 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada