dimecres, 31 d’agost de 2011

ELS CADETS DE L'ESCOLA MUNICIPAL DE BÀSQUET ES QUEDEN SENSE EQUIP

Els que pertanyem a una escola de bàsquet i a un club menut, sabem que estem destinats a sofrir circumstàncies com la que s'ha donat aquesta setmana en la nostra Escola Municipal de Bàsquet. Eres conscient que sempre tornarà a passar, però mai no acabes d'acostumar-te.
La història es repeteix una vegada més, el peix gran que es menja al més menut, però amb l'excepció que eixe peix ja no és tan gran, és amb prou faenes una sardineta, restes d'un passat que va intentar ser gloriós però que mai va arribar a la plenitud, i que ara es troba en les seues hores més baixes.
Aquest club es tracta del Dénia Bàsquet.
El seu coordinador, Manolo Viciano Aguirre, és molt conegut arran de la nostra comarca, on temporada rere temporada capta jugadors de diferents equips per a la seua causa, aprofitant-se del treball dels demés, del treball que no ha estat capaç d'aconseguir en el seu club amb molt més presupost i medis que la resta, i aquesta temporada ens ha tocat a nosaltres, igual que a Xàbia o a Ondara. Des de la temporada anterior, s'ha dedicat a convèncer als nostres millors jugadors cadets per a benefici propi, i ho ha fet de la forma més fàcil i poc professional possible, dirigint-se directament als jugadors. No parla amb els responsables de les escoles o amb els seus pares, no, parla amb uns joves de catorze anys molt manipulables i als que resulta fàcil omplir el cap de pardalets.
Aquest fet comporta unes repercussions molt negatives per a la nostra Escola i més a llarg termini per al Club Bàsquet Benissa. En primer lloc, l'equip cadet masculí ha quedat totalment desmembrat davant la pèrdua de tres jugadors, la qual cosa provoca que només queden cinc jugadors disponibles i la impossibilitat de fer l'equip i continuar en categoria IR Zonal, mentre a Dénia comptaran amb dos equips cadets. A mitjà termini, s'esfuma la possibilitat de contar les properes temporades amb un equip júnior que permeta al sènior poder estar en la categoria que mereix, Preferent. Curiosament, eixa és la categoria on es troba l'equip sènior del Dénia, que malgrat haver descendit la darrera temporada a Primera Zonal on possiblement ens haguérem vist les cares, es manté en ella després d'haver-li atorgat la Federació una plaça. 
Manolo juga a una cosa diferent que la resta, es creu superior i amb tot el dret d'aprofitar-se del treball alié. No és capaç de fer en Dénia la tasca que fem en poblacions molt més menudes. Menysprea la Lliga Comarcal, assolida amb l'esforç de tothom i exemple de gestió durant molts anys, però se n'aprofita d'ella captant jugadors i ocasionant-li un debilitament continu. 
Amb ganes de treballar, humilitat i respecte cap als demés, tot arriba. Ahi tenim l'exemple del Joventut Xàbia, amb el major nombre de llicències i equips de la comarca, i amb un equip sènior format amb gent de la casa assolint la seua plaça en categoria Autonòmica des de fa moltes temporades. Tot un exemple d'esplèndida gestió.
En la vida has de vorer per on camines, perquè potser que xafes algú. A nosaltres se'ns ha faltat al respecte, ens han privat de l'oportunitat de créixer, d'il·lusionar-nos, i tot per l'ambició i egoisme d'una persona. Les teues paraules ja no me les crec Manolo. M'havien advertit sobre els teus mètodes, però vaig preferir confiar amb tu, m'agrada donar oportunitats a la gent, potser siga un defecte, però ara veig que realment eres així, un hipòcrita que només mira per ell. Les teues paraules guarda-te-les per a un altre, jo ja no me les crec. 
Ara és temps de reinventar-se de nou, de seguir treballant com hem fet sempre, i sense oblidar mai el que som: una escola de bàsquet. Sabeu que la meua implicació és total, que sempre estaré quan faça falta. Sempre estaré al costat dels que creuen en el seu equip, en la nostra filosofia i manera de fer les coses, en la nostra escola i en el nostre club; i aquesta temporada, permeteu-me que siga així, estaré al costat especialment de Juancar, Augusto, Alfred, Almilkar i Javi, els jugadors que es van sacrificar jugant en una categoria que no els pertocava per a que els seus companys pugueren fer-ho i ara s'han quedat sense equip. Toca implicar-se més que mai, que ho fem tots els que formem part d'aquest bonic projecte que mai ningú ens tombarà.

Abel Cardona Castell
Entrenador de l'Escola Municipal de Bàsquet de Benissa i del Club Bàsquet Benissa



2 comentaris:

  1. La veritat es que et dona molta impotencia que els de sempre s'emporten als teus millors jugadors. Molts anims i a seguir traent bons jugadors.
    Sempre, foça BENISSA!!!

    ResponElimina
  2. Ala va, se n'han anat per a millorar

    ResponElimina